Al programa d’avui recuperem una banda que periòdicament té un lloc consagrat a La Sentina, parlem de New Order, una banda totalment seminal per a mi, i ens portaven el disc de la setmana amb el seu Music Complete del 2015 (Mute Records). Tot amenitzat amb un bon grapat de bona música.

El nostre estimadíssim i admiradíssim Johnny “Fucking” Marr ens porta el nostre disco de la setmana és el seu “The Messenger” l’LP debut en solitari després de diverses col·laboracions amb altres artistes i una temporada sense produir música. L’home amb les mans d’or ens ha animat el matí de dissabte. A més del farciment habitual de rock de tots els tipus.

Avui el nostre disco de la setmana ha estat el quart àlbum dels Dinosaru Jr, Green Mind (Blanco y Negro, 1991). Molt rock, molt soroll, molta distorsió i molta Fender Jazzmaster. Un bon disc que potser no és fàcil d’entrar a la primera escolta però que us recomanem des d’aquí, doneu-li l’oportunitat, J.Mascis i els seus no us decebran. A més hem escoltat un bon grapat de música rock extra per acabar de fer les dues hores, avui segurament més escorats cap al costat del rock alternatiu dels EUA.

El disc de la setmana ens ha portat al aquell moment d’apogeu del Brit-Pop just abans que els Oasis s’estrenessin amb el seu LP Debut els Blur ja anaven pel seu tercer àlbum d’estudi: Parklife (Food Records, 1994) que recuperem, una bona barreja entre música rock i música de ball.

A l’últim programa celebràvem la efemèride del The Masterplan dels Oasis però aquesta setmana fem un salt qualitatiu i marxem al 1985 perquè celebrem 35 anys del espectacular i màgic Psychocandy (Blanco y Negro, 1985) dels The Jesus and Mary Chain, un LP debut en majúscules, un àlbum seminal el qual personalment em va influir molt i va canviar un bon gruix de la música que vaig escoltar a partir de llavors per tant no podíem deixar de fer el nostre petit homenatge. Tot adornat amb un parell d’hores de bon rock que espero que us agrade.

Hi ha molts grups que no han aconseguit amb els seus àlbums que la gent de Noel Gallagher va aconseguir amb aquest The Masterplan (Creation Records, 1998). Un disc ple de cares B i senzills descartats dels àlbums anteriors. Ple de joies, no és un àlbum menor. N’hem celebrat just la efemèride. I a més dels Oasis us portem un grapadíssim de bon rock per a que gaudiu com déu mana.

Situats al 1977 per a escoltar el nostre disco de la setmana el “This Is the Modern World” (Polydor) dels The Jam, el seu segon àlbum i una autèntica declaració d’intencions. Una peça clau en el mod revival amb tocs punk. N’hem repassat 4 cançons i no sabem quina és millor. Després hem fet temps escoltant autèntics hits, vaja, l’habitual a La Sentina, i tot fet per a vatros, en cariyno.

Celebrem 25 anys d’un dels disc més rellevants de la dècada dels 90s, parlem del segon àlbum dels Oasis, el seu magnífic Whats The Story Morning Glory. Dediquem la primera mitja hora de programa a commemorar la efemèride. Autèntic rock and roll que es manté tant a punt com el primer día, una genialitat de principi a fi que surt de les mans i la ment del nostre admirat Noel Gallagher. A més d’això ho hem amentizat tot amb una bona selecció musical del millor rock per a tots vatros.

Aquesta setmana iniciem una nova temporada en antena a la ràdio i ja en van 17, primer amb el clàssic i històric nom d’Hora Remember i recentment amb La Sentina continuem oferint-vos lo millor del rock and roll en totes les seves variants, una música que ens apassiona. Per a celebrar la efemèride hem triat El Efecto Lupa (Grabaciones en el mar, 1996) com a nostre disco de la setmana i ho hem rematat amb una selecció musical que esperem que sigui del vostre gust.

Carregadíssims de nostàlgia marxem a l’any 2007 per a fer del nostre disco de la setmana el “Set tota la vida” (The rest is silence) dels Mishima, un disc imprescindible que s’ha de recuperar periòdicament. Després hem tingut el parell d’hores de bona música habitual sempre vorejant el rock.